EXCUSAR-SE, [ESCUSAR-SE] v. refl.

Disculpar-se d'una falta, dispensar-se de.

"... que en breus dies el me deliurara, escusan se que, per altres afers en los quals a agut entendre, m a tengut tant."
Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia Lletra de Bernat de Boxadors a Jaume II (III, 214-6)-4.)

"Deye ls: -Sabeu nengun peccat en mi?; haveu trobat nenguna mala obra en mi? Arguits me, que yo so apparellat de escusar me..."
Ferrer, Vicent Quaresma 49, XXXVI

"... e que cessas la batalla, o si per ventura algun partit sabien com la batalla s escusas lo diguessen, car ells usarien d aquell molt agradablement."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 20

"E jatsia Curial per dues letres se fos scusat d aquella batalla... lo dit Guillalmes qui era molt ardit e forts e molt ultraios e ab gran ergull en estrem, li replica en tal manera... que a Curial, segons art de cavalleria, fora mills esser mort en lo cativeri que escusar se mes avant d aquella batalla."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 86